Lleida | Construcció nacional i catalanitat

“Primer els de casa”, “no som de dretes ni d'esquerres, som nacionalistes”, o la teoria de la “gran substitució” són els arguments dels qui volen conduir la construcció de la pertinença nacional cap al xoc cultural. Per contra, la forma amb què la societat civil s’identifica amb Catalunya són múltiples i diverses i, sovint, va lligada a les lluites politicosocials del país (feminisme, antiracisme, ecologisme, etc.). Com fomentem una construcció nacional inclusiva? Com afavorim una identitat catalana que reconegui tots els grups que en formen part? Com fomentem una identitat que sigui mobilitzadora socialment i políticament? * Analitzarem l'estratègia de xoc cultural de l'extrema dreta. * Identificar alternatives de construcció nacional des d'una perspectiva inclusiva.

Riudoms | L'extrema dreta avui

El malestar social i les crisis que posen en escac el nostre futur són combustible per a l’onada reaccionària. L’extrema dreta es nodreix de les dificultats contemporànies per escampar la por i consolidar el seu missatge. Per combatre-la, hem d’entendre les particularitats de la nova extrema dreta. Què porta cada cop més gent a donar suport a propostes reaccionàries? Quina és la diferència entre la ultradreta, el populisme radical o el neofeixisme? Com podem construir alternatives a la desesperança? \ ➔ Analitzarem les causes del creixement de l’ideari de l’extrema dreta en l’àmbit internacional. ➔ Identificarem i diferenciar les particularitats ideològiques de les formacions d’extrema dreta.

Pòdcast · Crims d'odi als Països Catalans

Segons la justícia espanyola, Guillem Agulló va morir en una simple baralla entre joves. La motivació ideològica no va ser determinant al judici, tot i que el seu assassí pertanyia a grups neonazis i, després del crim, la família d’en Guillem es llevava sovint amb amenaces i esvàstiques pintades a la façana de casa. El seu botxí va ser condemnat a 14 anys de presó per homicidi, però només en va complir quatre per “bona conducta”. Anys més tard, uns joves d’Altsasu van ser condemnats fins a nou anys de presó per delicte d’odi després d’una baralla —sense cap víctima mortal— amb dos guàrdies civils fora de servei i vestits de carrer. Què és un delicte d’odi? I un crim d’odi? Quantes víctimes n’hi ha hagut als Països Catalans des de la dictadura? Han crescut en els últims anys? Quines són les principals motivacions al darrere? En parlarem al pròxim Com dir-t'ho en directe amb els periodistes Miquel Ramos i David Bou, autors del projecte Crímenes de Odio, que vol treure de l’anonimat les víctimes de l’odi a l’Estat espanyol i als Països Catalans dels últims 35 anys.

Almacelles | L'extrema dreta avui

El malestar social i les crisis que posen en escac el nostre futur són combustible per a l’onada reaccionària. L’extrema dreta es nodreix de les dificultats contemporànies per escampar la por i consolidar el seu missatge. Per combatre-la, hem d’entendre les particularitats de la nova extrema dreta. Què porta cada cop més gent a donar suport a propostes reaccionàries? Quina és la diferència entre la ultradreta, el populisme radical o el neofeixisme? Com podem construir alternatives a la desesperança? \ ➔ Analitzarem les causes del creixement de l’ideari de l’extrema dreta en l’àmbit internacional. ➔ Identificarem i diferenciar les particularitats ideològiques de les formacions d’extrema dreta.

Horta Guinardò | Itinerari llengua, cultura i identitats

L’actual conflicte polític i els seus atacs constants a la llengua i la cultura catalana plantegen el repte de preservar les tradicions i la memòria històrica sense deixar ningú enrere. En un món cada cop més globalitzat, hem de ser capaços de construir imaginaris col·lectius que cohesionin la nostra societat i, alhora, ens permetin avançar cap a un país més lliure i inclusiu.  Aquesta és la premissa amb la que l’Escola de formació Guillem Agulló i Òmnium Horta-Guinardó implusen aquest itinerari sobre llengua, cultura i identitats a l'Ateneu Popular La Bugadera.