Com seria una Catalunya independent que tingués lloc en un horitzó proper? La independència serà un moment de ruptura o es construirà gradualment? Imaginar el futur —tant el llunyà com el més immediat— és un acte polític. Per això, aquesta taula rodona proposa un exercici d’utopia realista: dibuixar com podria funcionar, en termes concrets, una Catalunya independent d’aquí a pocs anys. Fer un pas endavant per escapar de la sensació d’impossibilitat i tornar a donar forma a un futur que no fa tant molts consideràvem a tocar. Més que discutir si aquest futur és possible o improbable, la proposta és més exigent: imaginar-lo amb prou realisme perquè pugui començar a existir.

18 - 18.50h

A càrrec de:

• Irene Jaume
  És sòcia de la cooperativa La Ciutat Invisible on, des del 2014, és llibretera, comunicadora i gestora de xarxes socials. La seva formació és en Sociologia i té un postgrau d’Economia Social i Solidària. És col·laboradora en diversos mitjans de comunicació com La Directa i La Pila, d'Icat FM.
• Oriol Alba
  És el secretari general de la patronal catalana Cecot. Combina la seva tasca de representació institucional amb la direcció de programes i serveis per a empreses, treballadors autònoms i professionals, en l’àmbit de l’emprenedoria, la formació i la innovació. Al llarg de la seva trajectòria, ha impulsat diferents iniciatives d’emprenedoria social, també a nivell internacional. És membre de diferents organitzacions empresarials i socials, així com de diferents grups de treball en l’àmbit de les administracions públiques i de institucions privades.
• Pol Guillaumes
  És economista, amb un màster en recerca aplicada. Actualment faig de consultor de model de negoci d'economia social i polítiques públiques. He estat impulsor d'un projecte de divulgació econòmica (Economèdia).

Les societats contemporànies són cada vegada més diverses i complexes. Als Països Catalans, la globalització i les migracions, juntament amb la desigualtat socioeconòmica que fractura la ciutadania, han posat en dubte la noció de comunitat i la idea d’un sol poble. 

Aquesta taula proposa abordar les tensions que marquen avui la construcció del subjecte polític català i discutir quines bases podrien sostenir una catalanitat oberta i plural i, alhora, amb capacitat d’articular un projecte polític compartit.

19 - 19.50h

A càrrec de:

• Salma Amazian
  És llicenciada en història i antropologia social i especialitzada en Estudis migratoris. Investiga i escriu des d’una perspectiva decolonial sobre la imbricació de raça, classe i gènere en les experiències d’opressió i resistència de les comunitats socialitzades com a mores en el context espanyol Co-autora de La radicalización del racismo (Cambalache, 2019), directora i guionista de Es por tu seguridad. Engranajes de la islamofobia institucional (2021).
  És investigadora, docent i escriptora especialitzada en una perspectiva decolonial, analitza la intersecció de raça, classe i gènere en les experiències d’opressió i resistència de comunitats racialitzades a l’Estat espanyol, amb especial atenció a les relacions colonials amb el Marroc. És llicenciada per la UAB i doctora per la Universitat de Granada, amb una recerca sobre la securitització com a violència colonial. Ha coescrit La radicalització del racisme (2019), dirigit el documental És per la teva seguretat (2021) i comissariat programes formatius sobre raça i cultura.
• Òmnia L'Bakkali Tahiri
  És una jurista, escriptora i activista antiracista catalana, coneguda principalment pel seu debut literari amb el llibre "Un far a tres minuts de casa". Criada al barri de Sistrells de Badalona, ha utilitzat la seva veu per visibilitzar la realitat dels barris i la manca d'espais de pertinença per a persones amb orígens diversos. Ha militant en el moviment juvenil i estudiantil.
• Daniel Cetrà
  És politòleg i investigador Ramón y Cajal en Ciència Política a la UB, especialitzat en l'estudi del nacionalisme.
• Dani Ruiz
  És creador de contingut en català (@eltitodanito) i impulsor del projecte audiovisual L’altra ciutat, un compte que dona veu a veïns i veïnes de la perifèria de Barcelona.

Vivim un moment d’acceleració històrica en què les crisis —social, econòmica, ecològica i democràtica— es multipliquen i es retroalimenten. En aquest context, la lluita nacional no ha de ser només un refugi identitari: pot convertir-se en una eina d’emancipació col·lectiva capaç d’articular drets socials, democràcia i sobirania, i de promoure un projecte de vida millor per a la majoria.

Aquesta sessió explorarà com els moviments d’alliberament nacional, tant històrics com contemporanis, han estat clau per avançar en la transformació social i material de les seves comunitats. Analitzarem exemples europeus —com els referèndums a Escòcia, la recent victòria política de Michelle O’Neill a Irlanda del Nord o l’eclosió de grups com Kneecap— i veurem com han combinat construcció nacional i la promoció de la llengua amb millores concretes en drets i cohesió social.

20 - 20.50h

A càrrec de:

• Iñaki Sola
  Crescut a Nou Barris i 100% castellanoparlant fins als 20 anys, l'Iñaki Sola va començar a crear la seva consciència nacional i lingüística especialment després de l'1-O del 2017, i les protestes per la sentència del procés de l'octubre del 2019. Des de fa 3 anys, és copresentador del pòdcast l'Arrabassada juntament amb l'Oriol Lapeira i el Marc Lesan, un programa de sàtira política on tracten diverses temàtiques des de la perspectiva de l'esquerra independentista.
• Güneş Öztürk
  És llicenciada en Economia Laboral i Relacions Industrials per la Universitat de Gazi, a Ankara (Turquia), i en el màster de Migracions i Medicació Social de la Universitat de Lleida (UdL). Actualment, treballa com a professora associada del Departament de Geografia i Sociologia de la UdL i com a professora col·laboradora del màster en Polítiques Socials i Acció Comunitària de la Universitat. És sòcia fundadora de la cooperativa Col·lectivaT i membre del Critical Theory Bilbo-Barcelona.
• David Fernández
  Nascut a Barcelona el 1974, amb una llarga trajectòria com a periodista i activista, David Fernàndez es va convertir, el desembre del 2012, en diputat del Parlament de Catalunya per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i exercint el càrrec de portaveu del Grup Mixt. Veu atípica, rabiosa i enfadada que barreja tant l’experiència personal com els versos d’un poema o l’hemeroteca més incòmoda, algunes de les seves intervencions han anat molt més enllà dels edificis institucionals. Hi trasllada els mateixos temes que ha investigat sempre com a periodista. Redactor i editor al setmanari La Directa, ha escrit en mitjans com Diagonal o Vilaweb i ha publicat Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial (Virus Editorial, 2006), amb pròleg d’Arcadi Oliveres, i Foc a la barraca (Lo Diable Gros, 2013).

21 - 21.45h